Es suposa que les olimpíades tenen a veure amb dues coses: promoure la pau arreu del

món mitjançant una competència no violenta que estigui per sobre de la política, i portar

a terme els èxits atlètics. Sens dubte gairebé tots els atletes entren en les competències

olímpiques tenint en ment el segon. Però promoure la pau sembla ser gairebé l'última

cosa en la ment dels governs el suport de les seves estructures atlètiques ha estat

sempre crucial per a l'èxit dels seus participants nacionals.

Això per descomptat va ser cert ddes del començament . El famós promotor original de

les modernes olimpíades va ser Coubertin. Es diu que es va criar meditant sobre el

trauma nacional patit per gairebé tots els francesos com a resultat de la derrota que els

van infligir els alemanys en 1871. Sembla ser llavors que Coubertin va decidir que la

derrota era resultat que en l'educació francesa faltava posar­se seriós amb la importància

de les habilitats atlètiques, a diferència de la Gran Bretanya i Alemanya, i va ser llavors

que es va proposar rectificar això.

Al pas dels anys , les despeses nacionals en els preparatius olímpics s'han incrementat

de manera constant. Guanyar l'elecció de la seu dels Jocs Olímpics com guanyar els jocs

mateixos es va tornar un objectiu més important per als governs. La geopolítica mai ha

estat absent als jocs olímmpics.

Al llarg de la guerra freda, la competència entre els blocs es comptabilitzava segons el

nombre de medalles d'or guanyades. Al boicot dels Estats Units i d'altres països

occidentals a les olimpíades de Moscou en 1980 li va seguir el boicot soviètic dels Jocs

Olímpics de Los Angeles el 1984. La llista de països que podia competir la determinaven

arguments de guerra freda, sobre la legitimitat dels estats i les seves fronteres.

Els corredors que accepten apostes dels resultats de tals competències li donaven les

probabilitats a Chicago , sobretot per l'anunci d'Obama que assistiria a persona. A la

primera ronda de votacions secretes , els resultats es van partir entre els quatre

candidats. Però per a gran sorpresa de la premsa estadunidense, dels líders de

l'atletisme i dels polítics , Chicago no va sortir en primer lloc sinó en quart, i va ser

eliminat en la primera ronda.

Per a la tercera ronda , Rio de Janeiro va emergir victoriós amb dos terços dels vots , el

que és un marge inusualment ampli. No és difícil discernir per què va passar així . Encara

Riu és una seu atractiva en si mateixa , els membres del COI van votar menys per Rio de

Janeiro que per Brasil. Els tres altres candidats van ser tots del nord ­els Estats Units ,

Espanya i Japó. Brasil representava al sud.

Nous interessos en un nou món

Per quan l'URSS va col∙lapsar, els Jocs Olímpics ja eren un esdeveniment d'aquesta

magnitud mediàtica a nivell mundial que no tenien rival algun. En les setmanes de

competició, el món es parava i tota l'atenció se centrava en la televisió. Des de feia unes

poques edicions, els Jocs ja no eren un mer esdeveniment esportiu o una eina per a

molts països; s'havien convertit en un gegantesc negoci. Així, com tot negoci, perquè

perdurés havia de ser rendible. L'organització de la competició olímpica ja era una feina

titànica i costós per a les ciutats que acollien la cita esportiva. Infraestructures cada

vegada més variades per l'augment dels esports olímpics i més grans per qüestions de

públic; millors infraestructures per connectar els pavellons i estadis; una vila olímpica

còmoda que cada vegada tenien més aspecte de ciutat petita i una organització extensa i

alhora meticulosa eren alguns dels reptes als quals s'enfrontava la ciutat organitzadora.

RUSSIA I EL DOPATGE

L' Agència Antidopatge Mundial (AMA) acusa Rússia de dopatge i afirma que s'estén de nou una ombra negra sobre la puresa en l'esport.

Almenys 1.417 anàlisi sospitosos van ser esborrats del mapa al laboratori de Moscou. Després d'una investigació extensa , enregistraments secretes i entrevistes a esportistes, l'AMA proposa en les seves conclusions la suspensió de l'atletisme rus a totes les competicions fins que regeneri seves entranyes i que els seus atletes no competeixin en els Jocs Olímpics de Rio ( 5 al 21 de agost pròxims) . L'AMA considera que els Jocs de Londres 2012 ja van ser sabotejats pel concurs d'atletes dopats . Recomana la suspensió de per vida de cinc d'ells , inclosa la campiona olímpica de 800 metres, Maryia Savinova.

La comissió també acusa els serveis secrets russos d'intimidació i recomana la suspensió de per vida per dopatge de cinc atletes i cinc entrenadors.

Segon la informació establerta pels diferents mitjans de comunicació, es diu que Londres 2012 va ser sabotejat  per la generalitzada passivitat  de la federació russa i de la IAAF contra els atletes russos sospitosos de dopatge.

Dins el país Rus, El president de Rússia, Vladímir Putin , sosté reunions amb el Consell de Seguretat sobre el cas dels set esportistes russos que han donat positiu en els exàmens antidopatge.

Perillen els Jocs de Rio per als atletes russos

La comissió independent de l'Agència Mundial Antidopatge va acusar, com ja hem dit,  a Rússia de practicar el dopatge i manipular els controls, pel que va recomanar que la federació d'atletisme sigui suspesa fins que el país demostri un canvi radical. El text denuncia la interferència del govern rus en la lluita contra les substàncies prohibides, fins i tot amb la presència dels serveis secrets en els laboratoris acreditats per a imposar una atmosfera d'intimidació.

Es demana també la suspensió de per vida de cinc atletes i cinc entrenadors russos. Però sobretot es denuncia al director del laboratori de Moscou acreditat per l'AMA, Grigory Rodchenkov, a qui s'acusa de ser  part integral en una conspiració per extorsionar atletes per encobrir resultats positius de dopatge. La comissió sospita també que Rússia utilitzava un segon laboratori a Moscou per analitzar tests abans que fossin remesos al centre reconegut per l'AMA i destruir aquells que donessin positiu.