El fracàs dels governs

Davant el panorama alarmant, es podria esperar que els governs emprenguessin accions urgents per abordar la fragilitat en el sistema alimentari. Però fins ara els governs o bé han ignorat el problema o l'han empitjorat. Tot i que la inversió mundial en energia renovable actualment supera la inversió en combustibles fòssils, la majoria dels governs eviten assumir compromisos vinculants de reducció de les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. En lloc d'això , ofereixen retallades voluntaris, posant-nos de manera col·lectiva en un rumb cap a un escalfament catastròfic d'entre 3 i 4 graus.

 

Resumint allò que l'autor especifica al seu text corresponent amb el gràfic 20, els governs es culpen els uns als altres. El 2008 els països rics, sobretot USA, van descarregar una sèriie de crítiques contra les restriccions a les exportacions dels països en desenvolupament. Mentrestant, USA hi era, i encara està, imposant la mare de totes les prohibicions a les exportacions, però sota el radar : l'Estàndard sobre Combustibles Renovables ( RFS per les sigles en anglès) , combinat amb les restriccions aranzelàries a l'etanol importat , obliguen de manera eficaç a desviar enormes quantitats del blat de moro que es conrea al USAcap a la producció de biocombustible. USA és un actor clau en els mercats mundials de blat de moro , ja que aporta al voltant d'un terç de la producció mundial i dues terços de les exportacions mundiales.104 Des de 2004, la quantitat de blat de moro desviat cap als biocombustibles s'ha disparat : el 2010 gairebé el 40 per cent de la producció de blat de moro d'USA va anar a parar als motors en lloc de als estómacs.

 

Els mercats d'aliments també pot ser que estiguin cada vegada més vinculats als mercats financers. les participacions en fons indexats de matèries primeres (el principal vehicle per a inversions purament financeres en matèries primeres agrícoles ) es va disparar des 13.000 milions de dòlars en 2003-317,000 milions de dòlars en 2008,106 quan els inversors van fugir en estampida cap a un refugi fora de perill d'uns mercats de capitals a desplomi. Molts observadors sostenen que l'especulació excessiva en els mercats de futurs de matèries primeres va amplificar els moviments de preus dels aliments i va poder haver jugat un paper en l'escalada de preus. EUA ha donat els primers passos per frenar l'excessiva especulació amb les matèries primeres agrícoles i està considerant implantar una regulació en el futuro.107 El tema també s'ha situat en el alt de l'agenda legislativa de la UE.

 

Actuar en l'àmbit nacional

Com a primer pas, els governs han d'invertir en la agricultura - millorant la infraestructura, ampliant el accés als recursos productius i , finalment, incrementant la producció d'aliments i els ingressos en les comunitats rurals on es concentra la fam. Com demostren els exemples de l'Índia i el Brasil ( veure Quadre 7) , el creixement econòmic no és la panacea. Per reduir el fam , el creixement ha de venir acompanyat per una àmplia creació de llocs de treball i transferència social.

 

Els governs també han de donar prioritat a l'adaptació al canvi climàtic. La seva capacitat per a realitzar les inversions necessàries , però, es veu reduïda perquè fins ara els països rics es resisteixen a donar detalls sobre la seva compromís de destinar 100.000 milions de dòlars a l'any a finançament climàtic . Tampoc resulta de molta ajuda la finançament actual ; els càlculs recents suggereixen que només un 10 per cent s'està canalitzant realment cap a la adaptació, 116 mentre que la majoria dels 30.000 milions de dòlars del finançament ràpida acordada a Copenhaguen ha resultat ser uns diners d'ajuda anterior , reciclatge, empaquetat de nou i amb un altre nom.