
GEOGRAFIA
2n DE BATXILLERAT
El racó d'internet que t'informa d'una manera singular l'actualitat sobre el món
LES DOTZE CLAUS DE L'ESPAI SCHENGEN
1. QUÈ ÉS SCHENGEN?
L'espai Schengen és format per 26 països, que són els següents: Alemanya, Àustria , Bèlgica , Dinamarca , Eslovàquia , Eslovènia , Espanya , Estònia , Finlàndia , França , Grècia , Hongria , Itàlia , Letònia , Lituània , Luxemburg , Malta , Països Baixos , Polònia , Portugal i Suècia dins de la Unió Europea, així com Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa). Aquest espai anomenat Schengen va ser creat l'any 1985 amb cinc membres: Bèlgica, Alemanya, França, Luxemburg i els Països Baixos.
Segons la informació prèvia, dins aquest espai anomenat Schengen, no existeixen les fronteres entre aquests països, és a dir, qualsevol ciutadà pot desplaçar-se per aquests diferents països sense cap problema, així com si aquesta matix ciutadà es despacès pel seu mateix país. No obstant, no tots els països formen part d'aquest espai. Països com: Bulgaria, Croàcia, Txipre, Irlanda, Regne Unit, etc, no van volen ingressar. Conseqüentment, per a viatjar a algun d'aquests països, es requereix uns controls més especials que si es tractès dels països pertinents a l'espais Schengen.
2. QUAN VAN DESAPARÈIXER LES FRONTERES?
Els cinc Estats fundadors d'aquest terme, es van posar d'acord en 1885 i van signar el Conveni d'Aplicació en juny de 1990. Més tard, al març de 1995, el conveni va entrar en vigor i es van suprimir els controls de la frontera entre Bèlgica, Alemanya, Espanya, França, Luxemburg, Països Baixos i Portugal (Espanya i Portugal es van sumar en juny de 1991). Més tard es van sumar la resta de països.
3. QUÈ SUPOSA L'ESPAI SCHENGEN?
La creació de l'espai Schengen té dos vessants. S'ha de saber que gràcies a això, la circulació és lliure, ràpida i còmoda. A més, estalvia als viatgers els tràmits de les fronteres i permet una connexió més eficient si parlem dels transports per terra, mar o aire. No obstant, l'espai Schengen es una zona crucial si parlem de la integració europea que el Parament Europeu i la Comissió no estan dispostos a renunciar.
4. AIXÒ VOL DIR QUE NO HI HA EL SUFICIENT CONTROL A L'ESPAI SCHENGEN?
No exactament. Els tractats diuen que "els Estats Schengen deuen eliminar tots els obstàcles dins l'àmbit de circulació per carretera, com els límits de velocitat innecesaris, i la Comissió disposa d'una eina específica per a que els ciutadans denunciiïn si són sotmesos a controls il·legals. La normativa permet evidentment realitzar controls policials, "però únicament sobre la base de la informació policial sobre possibles amenaces a la seguretat pública o sospites de la delincuència.
5. QUINS SISTEMES DE CONTROL I SEGURETAT EXISTEIXEN?
Els estats disposes de l'anomentat Sistema d'Informació d'Schengen (SIS). Aquest terme es tracta d'un sistema d'informació a gran escala gràcies al qual les autoritats policials, d'iemigració, judicials i altres es poden introduir i consultar alertas amb descripcions sobre persones desaparegudes, per exemple. Es tracta d'un sistema que s'actualitza regularment.
6. L'ESPAI SCHENGEN ÉS INTOCABLE?
No del tot. La legislació actual, permet a les autoritats nacionals reitroduïr excepcional i temporalment controls de fronteres internes en cas de grau amenaça per a la seguretat o de deficiències graus a les fronteres exteriors que puguin posar en perill el funcionament general de l'espai Schengen. A Espanya, per exemple, es va suspendre la lliure circulació durant uns dies al 2012 per la reunió de la cúpula del BCE de Barcelona, a l'esperar que hagès actes de protesta amb gent arribada de tota Europa.
7. QUÈ PASSA SI HI HA "CRISIS MIGRATÒRIES"
Al 2011, la Comissió Europea va acceptar la introducció temporal de conrols de les fronteres en la UE en "circunstàncies excepcionals, com fluxes massiu de inmigrants irregulars". Va ser aleshores, quan es va assenar un precedent que alguns països reclamen ara.
8. QUÈ PASSA ARA AMB SCHENGEN?
Va començar amb un grandíssim problema per a Itàlia i Grècia, pero s'ha anat extenint per les guerrer a Àfrica i sobretot a Siria, afectant també a Hungia, entre altres. Per altre costat, l'atac terrorista a "el Thalys Amsterdar-Paris". Ambdós elements han pujat a diferents països i liders, al Regne Unit, França, Hungria, Holanda o Bèlgica han hagut de parlar en contra d'Schengen o fins i tot parlar de la tornada al sistema de fronteres interiors.
9. QUÈ OPINA LA UNIÓ EUROPEA?
Segons la informació prèvia, la UE caracteritza l'espai Schengen de la següent manera: "Schengen és un dels grans logres de la UE i la llibertat de moviment és un dret fonamental que tots valorem". "Schengen no és negociable i la CE no té pensat cambir-ho".
No obstant, Brusse·les considera que existeic mecanisme sificient i que l'amenaça terrorista no s'evitaria pensant en fronteres interiors.
10. ESTÀ EN PERILL LA LLIURE CIRCULACIÓ?
"Si ningú s'ajusta a la llei, llavors Schengen està en perill, per això necessita urgentment solucions europees."
11. PER QUÈ L'ASILO ÉS DETERMINANT?
Una vegada eliminada les fronteres interiors, els membres de l'espai Schengen van acordar també coordinar la normativa per a les fronteres exteriors, així com la col·laboració. Hi ha elements com ara les "persecucions en calent" on la policia pot creuar limits geogràfics en una persecució. y Una part crítica d'aquests acords és la normativa per a la tramitació de les peticions de l'asilo per a que es fagi de forma proporcionada, justa i eficient.
12. DESAPAREIXERÀ L'ESPAI SCHENGEN?
Es parla d'una, gairebè, impossible possivilitat de que desaparegui, ja que seria catastròfic políticament. No obstant, tampoc és impossible. Al 2011 es va especular molt amb el final de Schengen i al final va seguir viu, encara que una mica més limitat. És una possibilitat real que alguna cosa similar passès ara, augment de la seguretat i avanços en elements relacionats que porten anys sobre la taula, com una base de dades de passatgers o majors controls a l'exterior.