Si les actuals turbulències en els mercats són precursores de més dificultats econòmiques, no quedarà cap instrument monetari per respondre a una quarta fase de la crisi.

 

L'equip de relacions públiques de Goldman Sachs insta els organitzadors de les festes del banc en un dels hotels (ex sanatori de tuberculosos de la novel·la La muntanya màgica de Thomas Mann) de "ser discrets aquest any perquè és el que hem de fer ". Tres mesos després que Henry Paulson, (llavors el secretari del tresor dels EUA) s'hagi posat de genolls al Congrés per demanar 6.000 milions de dòlars de subvencions per a la banca, no convé sortir als mitjans de comunicació ballant en el belvedere després d'un xut de la barra d'oxigen i cinc copes de Veuve Cliquot.
 

Els executius dels bancs d'inversions a Wall Street se senten els amos de l'univers de nou. Jaume Dimon, el conseller prim de JP Morgan, (el mateix que va anunciar divendres passat que havia pactat un augment de salari del 35% fins a 27 milions de dòlars anuals, la qual cosa li s'incorporés al rànquing de milmilionaris de Forbes), explica davant la cimera del 2009 que l'Administració Obama està portant a terme "una vendetta contra nosaltres" oblidant que "EUA és un fotut país lliure ". Davos acaba d'encapçalar el contraatac de Wall Street contra la regulació del sistema financer. Aquest mateix any Bob Diamond de Barclays anuncia que "el moment de penedir s'ha acabat".
 

Bilions de dòlars en capitalització borsària s'han esvaït en l'aire per la por a un aterratge dur en el gegant asiàtic que, segons es repetia amb optimisme imbatible en tantes cimeres anteriors, havia de ser el nou motor econòmic global al segle XXI. Els mercats havien interpretat la caiguda del preu del petroli -ha caigut de més de 100 dòlars a menys de 30 en tres anys- com un indicador avançat d'un estancament de creixement i un desenllaç deflacionista de la gran crisi, a l'estil de l'estancament estructural de l'economia japonesa. "Jo veig deflació en cada àrea de l'economia", va dir Niall Ferguson, l'historiador ahir a Davos que -cal afegir- va preveure la inflació fa tres anys.

 

Tal com ha advertit l'Institut Internacional de Finances a Washington, una xifra de capital propera als 700.000 milions de dòlars ha sortit de la Xina el 2015, la qual cosa probablement és atribuïble a empreses endeutades en dòlars que s'han vist forçades a avançar la devolució dels seus crèdits, a causa de la caiguda del iuan. És un altre motiu d'ensurts en els mercats globals. "Per a mi, la Xina representa l'última fase del super cicle d'endeutament", diu Ken Rogoff de la Universitat de Harvard.

 

El dilema per a Davos i per als mercats mundials, però, és que la Xina no pot mantenir el seu creixement actual, tal com va insistir el vicepresident en la seva compareixença a Davos, sense que el seu deute es dispari fins a nivells astronòmics... Tot i que la majoria dels economistes creuen possible un creixement xinès al voltant del 4 o 5%, la qual cosa seria compatible amb una taxa raonable de creixement mundial, hi ha el perill que Pequín tracti de mantenir un creixement més gran i acabi provocant un ajust necessari per baixar el deute . "El que em preocupa és que les autoritats no acceptin la necessitat de moderar el creixement i realitzar la transició a una economia impulsada pel consum i no per la inversió", diu George Magnus d'UBS.

 

Els bancs centrals han gastat ni més ni menys que 15 milions (amb B) en compres d'instruments financers des del 2009 -va explicar Singer- per tal de mantenir la liquiditat en els mercats i evitar la deflació. Van guanyar la batalla però potser no la guerra. Si les actuals turbulències en els mercats són precursors de més dificultats econòmiques -una crisi d'endeutament en una economia emergent com Brasil, per exemple, o una desacceleració en l'economia nord-americana- no quedarà cap instrument monetari (tampoc molts fiscals) per respondre a una quarta fase de la gran crisi.