
GEOGRAFIA
2n DE BATXILLERAT
El racó d'internet que t'informa d'una manera singular l'actualitat sobre el món
GRÀFIC 5: ACAPARAMENT DE TERRES: EL LLEGAT DE LA CRISI DELS ALIMENTS DE 2008
Al primer paràgraf, l'autor dels diferents gràfics del document ens resumeix l'apartat d'aquest nou gràfic: l'Orient Mitjà ofereix un avançament del que pot succeïr en no molt temps. A més els aqüífers s'estan esgotant ràpidament i l'àrea de regadiu està disminuint. Aràbia Saudita ha experimentat caigudes a plom d'al voltant de dos terços en la producció de blat des de 2007 i segons les tendències actuals es tornarà enterament dependent de les importacions per a l'any que ve.
Al segon paràgraf, ens expliquen que moltss governs i elits de països en desenvolupament estan oferint grans extensions de terra. Les empreses i inversors estan comprant, mentre que els governs de països amb inseguretat alimentària estan apressant-se a assegurar el subministrament. A més, el gràfic ens comenta que la investigació realitzada per la International Land Coalition , Oxfam i altres organitzacions ha identificat més de 1.200 acords sobre terres en negociació o ja completats, que abasten 80 milions d'hectàrees.
Per altra banda, la inversió pot ser una cosa bona. però les pujades de preus com la que diuen que es va presenciar en 2008 deslliguen un frenesí entre els inversors, molts ddels quals actuen especulativament o per por a sortir perdent. La terra normalment és baratíssima, aparentment ociosa i, de tota manera, invertir en terra és una aposta segura en aquests dies: el seu preu no farà més que pujar mentre es torni més i més escassa. els inversors han estat adquirint terres en quantitats molt més grans de les que tenen possibilitats d'usar, portant al Banc Mundial a preguntar-se si el propòsit és assegurar-se els termes altament favorables que s'ofereixen ara i evitar futura competència.
Més tard, al text es comenta que per a les persones sense ingressos, estalvis, accés a la salut o la seguretat social que es gaudeixen en els països industrialitzats, els impactes dels desastres climàtics o de les estacions canviants sovint els forcen a subsistir sense aliments , a vendre actius que són crítics per als seus mitjans de vida o a retirar els seus fills de l'escola. les estratègies de resposta a curt termini poden tenir conseqüències en el llarg termini, provocant una espiral descendent cap a major pobresa i vulnerabilitat.
UN CLIMA CANVIANT
El canvi climàtic suposa una greu amenaça a la producció d'aliments. En primer lloc, comportarà un altre fre l'augment dels rendiments. Els càlculs suggereixen que el rendiment en l'arròs pot disminuir un 10 per cent per cada grau centígrad d'augment en les temperatures durant l'estació seca.43 Els models han trobat que els països de l'Àfrica Subsahariana poden experimentar disminucions catastròfiques dels seus rendiments d'entre el 20 i el 30 per cent per al 2080 , arribant fins i tot el 50 per cent al Sudan i Senegal
Segons les dades, nn segon lloc, augmentarà la freqüència i severitat dels esdeveniments de clima extrem com ara onades de calor, sequeres i inundacions, que poden arruïnar de cop les collites. Mentrestant, els silenciosos i alarmants canvis en les estacions, com ara uns períodes secs més llargs i calents, temporades de cultiu més curtes i patrons de pluja impredictibles estan desconcertant als agricultors pobres , fent cada vegada més difícil saber quan és millor sembrar, conrear i collir els seus cultius.
Finalment, el text parla de que el major contribuent amb diferencia les emissions de origen agrícola, però, és el canvi d'ús de la terra. La conversió de terres verges en terrenys agrícoles pot alliberar grans quantitats de gasos d' efecte hivernacle, sobretot en el cas de boscos i aiguamolls.
“… hoy en día, a veces tienes demasiada lluvia que destruye los cultivos. Otras veces no tienes nada en absoluto y los cultivos se marchitan. Cuando esto pasa, no tienes comida para el año siguiente. No sé qué podemos hacer con las lluvias.”
Killa Kawalema, agricultora, Malawi
