Començaré el meu treball personal relacionat amb OXFAM per mitjà del gràfic 3, que es titula "Petjada ecològica de diversos animals". Aquest títol es caracteritza per ser un indicador de l'impacte ambiental creat i generat per la demanda humana que es fa dels recursos que existeixen en el món en els ecosistemes del planeta, relacionant-la amb la capacitat ecològica de la Terra de regenerar els seus recursos.

Representa l'àrea de terra o aigua ecològicament productius (cultius, pastures , boscos o ecosistemes aquàtics) i idealment també el volum d'aire, necessaris per a generar recursos i més per assimilar els residus produïts per cada població determinada d'acord a la seva manera de vida, de forma indefinida. La mesura pot realitzar-se a diferents escales: individu (la petjada ecològica d'una persona) , poblacions (la petjada ecològica d'una ciutat, d'una regió , d'un país...) , comunitats (la petjada ecològica de les societats agrícoles, de les societats industrialitzades, etc.).

Així doncs, desprès d'informar-me en què conisteix aquest concepte, puc dir amb seguretat que l'objectiu fonamental de calcular les petjades ecològiques consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d' una determinada manera o forma de vida i, comparar-lo amb la biocapacitat del planeta, a més, aquest concepte és determinant per a la sostenibiitat del planeta.

 

LA POLÍTICA EN MANS D'UNA MINORIA

Malhauradament, als últims anys, als països desenvolupats hi ha hagut una inversió en l'agricultura mundial bastant lamentable. Durant aquest mal període per a les males inversions agrícoles que romanien al països desenvolupats, els governs de cada país ric no van desatendre els seus propis sectors agrícoles, fent així una bon seguiment dels governs pertanyents a cada àís front de les parts on les zones agrícoles no s'invertien amb comoditat, per poder així duur a terme una bona recuperació de tot allò que està patint les zones més afectades.

A causa d'aquesta gran problemàtica, els països desenvolupats no van ser capaços de competir contra les agricultures d'altres països, dels països pobres. A causa d'aquetes dificultats, molts governs corresponents als països desenvolupats van haver de no invertir en agricultura.

 

Com podem veure al segon paràgraf del document, podem veure que els costos del suport als països rics no només els suporten els agricultors pobres en els països en desenvolupament, sinó quue també les persones en els mateixos països desenvolupats, qui paguen dues vegades primer a majors impostos, i segon en preus més alts dels aliments.

 

Finalment, a l'últim paràgraf, ens parlen de que els governs dels països rics han fallat d'una manera molt sèria en impedir que els grups de pressió del sector agrícola s'apoderin de l'elaboració de polítiques. Amb tot això, podem tenir respostes: una productivitat agrícola dràsticament reduïda i un augment de la pobresa al Sud, i el saqueig anual de centenars de milers de milions de dòlars dels contribuents en el Nord.