La superpoblació robarà un altre 20% de terra i recursos al planeta

La població mundial va arribar als 7.000 milions el 2011. El juliol passat ja érem 300 milions més. Les previsions de l'ONU estimen que el 2050 la xifra arribarà fins als 9.700 milions d'humans sobre el planeta. A més, el creixement poblacional no és només quantitatiu. En països emergents com la Xina , l'Índia o el Brasil, la classe mitjana no deixa de créixer. Per poc que es compleixin els objectius de desenvolupament del mil·lenni, molts més veuran millorades les seves condicions de vida. Però el desenvolupament humà tindrà el seu cost: almenys un altre 20% dels hàbitats naturals que queden hauran de ser sacrificats.

Partint de la població actual i futura, un grup d'investigadors de l'organització The Nature Conservancy i diverses universitats nord-americanes han estimat l'impacte que tindrà tanta nova gent en els recursos naturals del planeta. Els científics van projectar cap endavant els actuals nivells d'urbanització , agricultura o ús d'energia per determinar quines regions i hàbitats seran els més amenaçats per les creixents necessitats alimentàries, energètiques o de nous espais urbans dels humans.

Les àrees urbanes creixeran

un 185% en 15 anys i l'agricultura un 50% en 30 anys

Els investigadors s'aturen en particular en els recursos energètics . La seva anàlisi és més realista que alarmista . Parteixen de la suposició que el consum en els països rics s'estancarà i serà més eficient. Però el desequilibri vindrà d'aquells que mai van tenir llum , calefacció o cotxes i volen tenir-los. Sectors com el dels combustibles convencionals (petroli i carbó) i els no convencionals (fracking) necessitaran créixer entre un 30% i un 50% per atendre la demanda. Però els creixements més espectaculars es donaran en les energies renovables. En 2040, la producció eòlica haurà augmentat en un 400 % i la solar a un 1.000%.

Però la gran aportació d'aquest treball és la visió de conjunt. Sobre un mapa mundial, van bolcar les seves estimacions per a cada sector i identificar les regions i ecosistemes més amenaçats per aquesta acumulació de perills. " En molts llocs, només es consideren els impactes del desenvolupament amb un enfocament de projecte a projecte, sense tenir en compte els impactes mediambientals acumulats", diu en una nota el geògraf de The Nature Conservancy i principal autor de l'estudi, Jim Oakleaf.​

Fugint del catastrofisme , els autors creuen possible balancejar les necessitats dels humans que vindran amb les polítiques de conservació. I el seu treball només pretén identificar els riscos i les zones més amenaçades pel desenvolupament . Com diu Oakleaf: "No hem de triar entre desenvolupament i els recursos naturals , podem tenir tots dos. No obstant això, les mesures en pro de la conservació han d'incloure plans estratègics de l'ús de la terra i per a una mitigació proactiva que anticipin els conflictes i impactes que permetrien beneficiar-nos del desenvolupament mantenint alhora uns sistemes naturals en bon estat tant per als humans com per a la natura".

#recursos #superpoblació #terra