DESTRUINT LA CIUTAT INTEL·LIGENT

Sensors domòtics autoinstal·lables que permeten mesurar el consum elèctric de la llar hora a hora, controlar el termòstat des de la feina i assegurar que portes i finestres estan tancades a través d'una aplicació mòbil. Una start-up berlinesa a punt de llançar una app que avalua si una persona es troba exposada a risc d'incendi, terrorisme, desastres naturals o epidèmies en funció de la seva localització i característiques individuals, i que fins i tot permet a altres usuaris saber si aquesta persona es troba en potencial perill. Un nou servei de lloguer per minuts de scooters elèctriques a Barcelona. Programari i dispositius de gestió de l'aparcament, que redueixen temps de recerca, consum de combustible i emissions associades, ja que se sospita que un percentatge elevat dels vehicles que circulen per zones de trànsit dens ho fan a la recerca d'aparcament. Tecnologia alabesa de tricicles elèctrics de transport que permeten a un sol conductor-ciclista desplaçar 250 quilograms i gairebé dos metres cúbics de càrrega amb mínim impacte sonor i emissions locals zero per "repartiment d'última milla" i recollida de residus en nuclis urbans tancats al trànsit convencional. Drones per a la inspecció d'estructures a gran altura i que redueixen els riscos ocupacionals dels treballadors que prèviament havien de despenjar-se de façanes i aerogeneradors per complir aquestes tasques. Patinets elèctrics de tres rodes, plegables i compactes, que volen ser alternativa al vehicle privat en distàncies curtes i espais de gran densitat urbana. Aplicacions mòbils que ajuden a persones amb discapacitat cognitiva a navegar xarxes de transport públic, o que permeten que persones grans se sentin envoltades d'un cercle virtual de família i cuidadors que es comuniquen per videoconferència i el porten la seva agenda a distància.

Tots aquests són exemples reals de tecnologies intel·ligents presents a l'Smart Cities World Expo Congress celebrat a Barcelona entre el 16 i el 19 de novembre. L'ideari de les ciutats intel·ligents proclama la possibilitat de fer front als mals de les urbs contemporànies a força de tecnologies i muntanyes de dades. En les smart cities, fins i tot humils dispositius com ascensors, autobusos o cabines de telèfon es poden transformar en sensors capaços de rebre i emetre informació en temps real. Aquestes eines són l'última reedició del paradigma de la modernitat, fundat sobre la fe en el progrés científic, tecnològic i social com a adreça inevitable de desenvolupament i en la creença racionalista de la superació dels problemes a força d'enginy i tècnica. Escriu Joan Subirats que el "solucionismo tecnològic" que destil·la aquest model d'aparent nou encuny ofereix a les ciutats la promesa de "enfrontar-se de manera aparentment innovadora a problemes enquistats".

Un tercer front d'argumentació es refereix a l'ús i emmagatzematge de dades registrades per mitjà de dispositius intel·ligents. Això planteja qüestions no només sobre la invasió de la privacitat sinó també sobre la propietat i regles d'ús d'aquesta informació. La filosofia de dades obertes (open data) advoca per permetre el seu accés lliure a ciutadans i col·lectius de tota mena, que poden utilitzar-lo per denunciar o desafiar l'ordre imperant. L'alternativa és el seu ús restringit per part d'organitzacions empresarials i poders polítics, el que dificulta la deliberació col·lectiva de les qüestions que motiven la recollida d'aquests mateixos dades. A més de furtar a la ciutadania el debat sobre assumptes que interessen a tots, es corre el risc de la despolitització d'aquest debat i la seva substitució per una discussió tancada entre experts.

La ciutat intel·ligent és promesa utòpica d'un futur domòtic , interoperable , connectiu i sinèrgic . La seva capacitat transformadora , democratitzadora i d'eradicació de les disparitats socials està encara per demostrar. Diu William Gibson , l'escriptor de ciència ficció al qual se li atribueix el terme ciberespai , que "el futur ja és aquí , només que està desigualment distribuït " .