EL XENÒFOB FRONT POPULAR NACIONAL S'AFIANÇA COM PRIMER PARTIT EN FRANÇA

EP / EFE / PARÍS L'ultranacionalista Front Nacional (FN) va obtenir aquest diumenge una històrica i incontestable victòria en la primera volta de les eleccions regionals, que el col·loca per primera vegada a les portes de fer-se amb alguna de les regions del país. L'ultradretà Front Nacional ha estat la força més votada a les eleccions regionals franceses celebrades aquest diumenge amb un 29,47 per cent dels vots si es té en compte el conjunt dels sufragis emesos a nivell nacional. El partit de Marine Le Pen s'imposa així a Els Republicans de centre-dreta (26,66 per cent) i al Partit Socialista del president François Hollande (22,98 per cent), segons dades oficials del Ministeri de l'Interior corresponents al 84 per cent de l'escrutini. A més, el Front Nacional és la força més votada en sis de les dotze regions en què queda dividida la França continental. A Nord-Pas de Calais-Normandia, en la qual la pròpia Le Pen és cap de llista, els frontistes han aconseguit el 41,2 per cent dels vots.

Patacada del Partit Socialista francès Capítol a part mereix la patacada sofert pel Partit Socialista (PS), no per esperat menys dolorós, que s'arrisca a perdre gran part de la seva quota de poder a les regions, que en l'actualitat dominava gairebé del tot. La divisió en les llistes d'esquerra -els Verds i el Front d'Esquerra van concórrer per separat- i l'erosió del president François Hollande, que no pogut guanyar ni una sola cita electoral des que va ser elegit president el 2012, van suposar una llosa insalvable per als socialistes. Els grans tenors de la ultradreta, encapçalats per la pròpia Le Pen, van obtenir uns resultats demolidors allà on es van presentar. Tant la presidenta del partit com la seva neboda i hereva política, Marion Maréchal-Le Pen, van superar el 40% dels vots en les regions de Nord Pas de Calais Picardia i Provença Alps Costa Blava, respectivament. També va aconseguir un resultat històric el número dos de Le Pen, Florian Philipot, que es va alçar amb prop del 40% dels vots a Alsàcia Lorena Champagne Ardenes. En total, el Front Nacional va ser, segons les estimacions, el partit més votat en sis de les tretze regions en què es divideix el país després de la simplificació administrativa llançada per Hollande (fins ara eren 22). Els Republicans de Sarkozy, aliats amb els centristes de l'UDI, van fracassar en el seu intent de ser la força més votada, encara que queden en bona disposició per fer-se amb diverses regions en la segona volta, a la qual passen totes les llistes que han superat el 10%.

En aquest objectiu comptaran amb la reticent ajuda del Partit Socialista, que per frenar el FN va decidir retirar les seves candidatures de les dues regions on les Le Pen tenen possibilitats de triomfar. El primer secretari dels socialistes, Jean Christophe Cambadélis, va anunciar de forma greu la formació d'un anomenat "dic republicà" per impedir el pas als ultranacionalistes. No obstant això, el gest no va trobar reflex en el centredreta. D'un cop de ploma Sarkozy va acabar amb les conjectures, en proposar que el seu partit "ni es fusioni (amb l'esquerra) ni es retiri" en la segona ronda allà on pugui beneficiar al Partit Socialista davant de la ultradreta. "Hem d'escoltar i comprendre l'exasperació dels francesos i també als que han triat l'FN", perquè no fer-ho seria "irresponsable", va declarar Sarkozy després de conèixer els primers resultats. La gran triomfadora de la jornada, Le Pen, va comparèixer eufòrica davant els seus seguidors per demanar a "tots els patriotes francesos" que s'uneixin a l'FN en la segona volta, després de criticar la "campanya de calúmnies i intimidació" que al seu parer han patit . Aquestes eleccions se celebren en un context especialment atípic, enmig d'un estat d'emergència i només tres setmanes després dels atemptats jihadistes de París i Saint Denis, el passat 13 de novembre, en què van morir 130 persones. La campanya va passar de manera pràcticament desapercebuda per als francesos, aparentment més preocupats per plorar a les seves víctimes i per bregar amb noves mesures de seguretat. No obstant això, el mar de fons dels resultats -amb una participació superior al 50%, més alta que en les últimes regionals- apuntala una tendència ara mateix inexorable: Marine Le Pen apareix com una seriosa aspirant a l'Elisi el 2017.