LES CIUTATS ALEMANYES DEBATEN ENTRE L'AMOR I L'ODI PER UBER I AIRBNB

Cada gran ciutat està regulant de forma diferent l'expansió d'aquestes plataformes reconegudes com d'economia col·laborativa.

Berlín s'ha blindat davant dels lloguers de vacances i Hamburg promociona com a estil de vida compartir casa.

Uber s'ha hagut de retirar de Frankfurt , Hamburg i Düsseldorf però continua a Berlín o Munic

La recent decisió de la companyia de transport nord-americà Uber d'abandonar Frankfurt , Hamburg i Düsseldorf mostra les dificultats que travessen alguns actors de l'anomenada " economia col·laborativa " a Alemanya, un mercat complicat per a nous tipus de model de negoci. Per ara, cada ciutat s'està posicionant de forma molt diferent amb els nous actors econòmics. Uber funciona a Uber i Berlín , per exemple, però s'ha hagut de retirar de Frankfurt , Hamburg i Düsseldorf. No obstant això , Hamburg incentiva l'ús d'Airbnb , una plataforma que gairebé no podrà operar a partir de maig a Berlín per les restriccions als lloguers de vacances .

En el cas de Uber , els tercers són els taxis tradicionals, defensats a Alemanya per l'Associació de Taxis i Cotxes de Lloguer. " El negoci del taxi a Alemanya està molt regulat, per exemple , la tarifa no és una cosa que els taxistes puguin posar al seu gust, perquè està definida per les ciutats " , subratlla a aquest diari Urs Müller , professor de l'Escola Europa de Gestió i Tecnologia de Berlín ( ESMT , per les sigles en anglès ) .

Amor i odi a AribnB

Per Airbnb, no és tant el sector hostaler - que també -, sinó el mercat immobiliari. Airbnb es troba jurídicament en una "zona grisa" en un punt clau del mercat alemany: Berlín. Aquí, aquesta plataforma compta amb gairebé 8.000 apartaments que es poden llogar i altres gairebé 4.000 llits a disposició dels seus usuaris, malgrat que des de maig de 2014 hi ha una llei molt estricta sobre llogar pisos com a lloc de vacances, per al que es requereix un permís especial i tot pena de fortes multes. Entrarà en vigor, després d'un període de transició, el proper maig. Amb aquest text es pretén posar fi a la carestia d'habitatges que hi ha a la capital alemanya. Segons assenyala a eldiario.es Giovanni Quaglia, responsable de la plataforma berlinesa de cases compartides Wimdu, "les principals dificultats que trobem a Alemanya estan en els governs d'algunes ciutats, que troben problemes en desenvolupar bé i de forma justa la manera de regular aquest nous models de negoci ".

Altres propostes sense ànim de lucre

Mentrestant, a Alemanya han sorgit altres idees inspirades en principis d'economia col·laborativa , del bé comú o economia circular . Per exemple Leila , una botiga de préstecs a través de la qual es comparteixen objectes de tot tipus al barri del nord-est berlinès de Prenzlauer Berg. " Aquí trobes joguines , eines de bricolatge , estris de cuina i qualsevol cosa que només s'usa de forma temporal" , diu a eldiario.es Nikolai Wolfert , un dels cofundadors de Leila. Segons explica aquest sociòleg de 33 anys, el seu projecte va començar farà uns sis anys, " molt abans que es fes popular el concepte de ' economia col·laborativa ' " . En Leila , les existències vénen de donacions d'objectes usats , només cal fer-se soci pagant una quota per poder prendre prestada qualsevol de les abundants coses que envolten a Nikolai en aquest local.